8.2.13

La Barcelona d'Alberto García-Alix


La mostra analitza el concepte ampli que el fotògraf castellà té de l'autoretrat. La mostra recorre la seva trajectòria i inclou diverses imatges inèdites i vídeos.
El fotògraf castellà Alberto García-Alix té un concepte molt ampli de l'autoretrat. A més de retratar-se a ell mateix al llarg dels anys, l'entorn immediat on treballa fa que també es projecti en els objectes, els escenaris i els amics que retrata. Aquesta és el fil conductor de les imatges que formen ''Autoretrat', l'exposició que presenta a partir de demà a La Virreina. Aquesta mostra és la primera gran antològica de la seva obra que es pot veure a Barcelona Barcelona i inclou imatges inèdites i vídeos que ha realitzat en els darrers anys.

El caràcter autobiogràfic i autoreferencial és una constant de l'obra d'Alberto García-Alix. Les fotografies exposades permeten recórrer la seva vida a través dels llocs i habitacions on ha viscut. El fotògraf dota aquests escenaris, sovint molt corrents, d'una càrrega emocional. La clau de la intenció del fotògraf es troba moltes vegades en el títol: 'Paisatge íntim', 'Niu d'amor a Sigüenza', 'En el meu regne', 'Un passat heroic' o 'Llum per matar l'oblit', entre altres. La por, les pors de cadascú també són una de les claus d'aquestes obres, ja que per a l'autor són la fotografia és una eina per expressar-les.

La mostra també inclou els vídeos que el fotògraf ha realitzat, a partir de textos propis, en els darrers anys: la trilogia 'Tres vídeos tristos' i 'D'hom no torna'.

*informació extreta del Diari ARA.
S'ha produït un error en aquest gadget